Un amic al camp de blat
A prop de l’estudi, hi ha camps de blat. Primer, el blat verd dansa amb el vent de juny, i quan arriba juliol, es torna daurat, i un dia apareixen les bales de palla, algunes grans i rodones, menys rectangulars i petites. Era una sessió pendent. Així que quan en vaig localitzar un que complia amb el que jo necessitava, vam portar-hi els nens, els entrepans, i la càmera.
i el gat?
Doncs el gat no estava previst… va aparèixer del no res, pel camí. El primer de veure’l va ser el petit. Es va quedar alla, i vam deduir que vivia a una casa de pagès propera. Primer, tímid. Però es quedava, cada vegada una mica més a prop. Van acabar força amics amb els nens, i els seguia per tot el camp. Probablement, que li donessin una de les butifarres de l’entrepà, també devia influir d’alguna manera… 😉
Així que, bé, ens va venir a visitar un gat ros i tigrat, simpàtic, a conjunt amb el camp i amb els nens, justament quan anavem equipats amb roba atrezzo i càmera a punt…quina sort oi? Però bé, érem allà…
