Al camp d’oliveres, a l’Empordà
Es terra de vent, de tramuntana i terra seca. La primavera es una explosió de vida, allà. Creix la vegetació al sotabosc, i si no les han remenat, sota les Oliveres creixen tota classe de plantes i flors salvatges. Angelets, però gegants. Roselles, cards, orquídies. Per això hi vénen els abellarols a la primavera, i no marxen fins ben avançat l’estiu amb el seu gluglú.
Les Oliveres son una mica mítiques, una mica bosc de fades o follets. I jo hi poso els follets, i les fades, i així, entre arbres vells i personetes noves, passem la tarda explorant i descobrint.
